Soledat no desitjada
La soledat a la tercera edat s’origina en la pèrdua d’identitat, autonomia i pertinència, agreujada per factors demogràfics, culturals i econòmics. Es requereix una atenció integral per abordar aquest repte i millorar la qualitat de vida de les persones grans.
Causes de la soledat no desitjada
En envellir, són diferents aspectes els que contribueixen a l’aparició del sentiment de soledat no desitjada.
- Pèrdua de la identitat. En una societat que dona molt valor a la posició laboral o l’estatus econòmic, la jubilació a vegades implica la pèrdua de valor social i és quan comença a notar-se la soledat.
- Pèrdua d’autonomia. La pèrdua d’autonomia física és sovint entesa com a pèrdua de l’autonomia total i de la capacitat de decisió sobre la resta d’aspectes de la vida, tot i que no hauria de ser així.
- Pèrdua de pertinença. Relacionada amb la falta d’espais perquè les persones grans participin en la societat i ho facin en igualtat d’oportunitats
- Factors demogràfics. L’increment de l’esperança de vida i la falta d’oportunitats d’interacció intergeneracional més enllà del context familiar.
- Factors culturals que afecten la soledat. Entre ells, l’edatisme i la discriminació per motiu d’edat.
- Factors econòmics. Malalties cròniques, problemes de mobilitat i altres situacions de deteriorament de la salut es poden veure agreujades per ajudes socials limitades.