Avui, com cada 1 d’octubre des de l’any 1990, celebrem el Dia Internacional de la Gent Gran i, com cada any, hem posat tots els esforços en aconseguir que sigui un dia destacat. Malgrat la crisi sanitària i social, creiem que pot suposar un punt d’inflexió que contribueixi a revisar el model d’atenció a les persones grans, i a aconseguir una societat millor i més justa que garanteixi els drets de totes i tots, independentment de la nostra edat.
Segons l’evolució de la piràmide poblacional, la soledat no desitjada de les persones grans és un fenomen que anirà a més amb el pas dels anys, només a Catalunya 334.000 persones de més de 65 anys viuen soles, i es presenta com a un dels principals reptes que haurem d’afrontar la societat.
Considerem que el Dia Internacional de la Gent Gran és el moment d’exigir reflexió crítica amb esperit constructiu, per tal d’aconseguir una reacció urgent per part de totes les parts implicades. Per això, considerem imprescindibles aquestes 10 mesures:
- Garantir els drets i l’autonomia de la gent gran, com a grup d’edat divers no homogeni ni vulnerable en la seva totalitat. Com a persones amb autonomia de decisió que participen en els diversos àmbits de la societat. Sense estereotipar-les, ni amb mesures paternalistes que les tracta, únicament, com a persones dependents, vulnerables, passives i sense capacitat d’autocura.
- Demanem preveure les necessitats de les persones grans actives i autònomes que participen de la vida social i comunitària de forma habitual, i que estan actualment afectades pel tancament dels equipaments (biblioteques, centres cívics, casals de gent gran, llar de jubilats, etc.). No ens podem permetre tancar aquests serveis i equipaments sense més, cal pensar alternatives que promoguin els espais de trobada i socialització, especialment d’aquelles persones que l’utilitzen com un recurs imprescindible per fer front a la seva situació de soledat no desitjada.
- Demanem que s’escoltin i assumeixen de forma urgent les mesures recomanades per entitats, plataformes i consells de persones grans durant la pandèmia. Independentment de l’escenari en el qual ens trobem, no es poden repetir els mateixos errors que han suposat mort i discriminació per a tantes persones grans.
- És necessari situar la soledat i l’aïllament com a un element central de les polítiques socials, interactuant amb un moviment ciutadà que sigui capaç de detectar situacions d’aïllament i que vinculi les persones a la seva comunitat, incloent-hi així l’acció comunitària com a pilar fonamental i essencial de la intervenció.
- Exigim establir mesures d’acompanyament de la gent gran posant l’accent en totes les xarxes de proximitat, d’assistència primària i de serveis bàsics. És necessari seguir teixint relacions comunitàries i donar suport a les iniciatives ciutadanes com les xarxes de suport veïnals que han tingut un paper clau durant el confinament i han arribat allà on altres serveis no han pogut.
- Cal invertir recursos en la realització d’enquestes i recerques que ens permetin quantificar la realitat social per poder avançar en la definició de polítiques i programes. Com la soledat és una percepció subjectiva, és molt difícil quantificar-la i mesurar-la, i no hi ha dades actualitzades sobre la prevalença del fenomen.
- És essencial revisar el model de cures de llarga durada i avançar cap a l’Atenció Centrada en la Persona, enfortint la connexió entre salut i residències perquè totes les persones residents tinguin ple dret a l’atenció sociosanitària, fent possible que siguin llars on desenvolupar el projecte vital de les persones. Cal una supervisió intensa i continuada per part de l’Administració de les condicions dels centres.
- Urgeix transformar la mirada que hi ha sobre la vellesa i la gent gran per tal de fer front a l’edatisme que predomina en totes les capes de la societat, unes actituds discriminatòries que tenen conseqüències psíquiques i físiques per a la gent gran. Això requereix un treball transversal que permeti reeducar la societat, posant l’accent en els actius i les capacitats de les persones grans, tot evitant els prejudicis i els estigmes que veiem en el nostre dia a dia, a l’educació, la cultura, la publicitat, al discurs mediàtic o al vocabulari que emprem de forma quotidiana.
- Creiem necessari un Pla de xoc per a una adaptació funcional de l’habitatge i inclusió de criteris de disseny per a tothom i accessibilitat universal en l’entorn urbà, transport, serveis i productes, amb l’objectiu de potenciar l’envelliment actiu de les persones.
- Demanem un increment de la inversió en el sistema sociosanitari i residencial que permeti millorar les condicions de vida de les persones grans beneficiàries i dels professionals que hi treballen. És imprescindible recuperar les inversions en el nostre sistema públic de salut i de serveis socials als nivells previs a la crisi del 2008, i l’increment corresponent als canvis poblacionals, atesa la necessitat de revertir les retallades d’inversió pública aplicades durant l’anterior crisi, els efectes de les quals són en bona part la causa de la insuficiència de recursos per a una bona atenció social amb què s’ha afrontat la pandèmia actual.
A més d’aquestes 10 mesures i amb l’objectiu de garantir el benestar de les persones grans, lluitant contra el seu aïllament i la seva soledat no desitjada, durem a terme diferents activitats al llarg de tot el dia. Les xerrades virtuals entre persones grans i voluntàries de la delegació de Saragossa o els “Cafès de Barri” de la delegació de Lleida són alguns exemples. També participarem en actes que volen donar visibilitat a les persones grans, com ara la lectura conjunta d’un manifest impulsat per la Xarxa Local de Tarragona.
Per últim, llancem una campanya de sensibilització a les xarxes socials, composta per tres il·lustracions creades pel dissenyador Javier Royo per Amics de la Gent Gran amb motiu del Dia Internacional de la Gent Gran.
Us convidem a descarregar-vos la icona que ens ha preparat el dissenyador per donar visibilitat a aquest dia tan assenyalat i posar-la com a imatge del vostre perfil.