L’obra Càsting Giulietta està protagonitzada per nou actrius, dues de les quals tenen una llarga experiència en el món del teatre. Àurea Márquez, una d’elles, fa més de vint anys que està a sobre dels escenaris i davant de la càmera. Ha protagonitzat sèries de televisió com A la ciutat (2003) i Com si fos ahir (des de 2017). A l’obra, ella és l’encarregada de portar el fil conductor. Defensora del valor de les persones independentment de l’edat, aquest projecte ha sigut especial per a ella.
Quin va ser el teu primer pensament quan et van proposar participar a Càsting Giulietta?
La meva primera reacció va ser un gran entusiasme, molta alegria. Jo havia vist l’espectacle Sis personatges, també dirigit pel Juan Carlos Martel, que m’havia fascinat. Hi havia trobat una veritat i un sentit que no sempre trobo al teatre i poder participar en un procés similar em va semblar un privilegi.
Havies participat en algun projecte semblant? Què té de particular aquesta obra?
No havia participat mai en un procés així. Sempre he fet obres de teatre de text. Aquest muntatge té la particularitat que s’ha creat a partir de les aportacions de les actrius. El Marc Artigau, el dramaturg, ha confeccionat l’estructura i el text a partir del que passava a la sala d’assaig, amb la finalitat que elles estiguessin còmodes i que l’espectacle tingués “veritat”.
Què significa per a tu aquest projecte?
Aquest projecte dóna sentit a la meva professió. Com a intèrpret, necessito posar-me al servei de propostes en les quals crec. Propostes que jo considero que tenen una funció dins el moment i lloc en el qual vivim. Sincerament, em sento orgullosa de sortir a l’escenari per fer Càsting Giulietta amb les meves companyes.
Què ha representat treballar amb set dones grans no professionals del teatre? Ens pots explicar algun moment molt especial d’aquest procés o alguna anècdota?
Treballar amb les Giuliettes ha sigut un procés del tot diferent dels quals estic acostumada. El joc, el fet de jugar, ha sigut un element molt present i m’ha permès reconnectar amb aquesta llibertat i frescor que sempre hauríem de sentir a l’escenari. L’entrega i l’espontaneïtat de les meves companyes, inclosa la Clara Manyós (l’altra actriu professional), han convocat les meves i fan de cada funció un esdeveniment únic i especial, juntament amb la complicitat del públic. Com a anècdota, les primeres dificultats que tenien a l’hora de “mentir” o de repetir una resposta: -“Si això ja t’ho vaig explicar ahir!”.
Has observat alguna evolució en les “Giuliettes” des que van començar els assajos?
Les Giuliettes han fet una evolució brutal. A banda del creixement particular de cadascuna en termes de seguretat escènica, precisió i concentració, s’han cohesionat com a grup, fent créixer la complicitat i el suport mutu tant a dins com a fora de l’escenari.
Les persones grans estan estigmatitzades per bona part de la societat. Després d’haver treballat tants mesos amb dones grans, ha canviat la teva visió d’elles?
Per la meva manera de ser i perquè sempre m’ha interessat la gent en general i perquè m’agrada que m’expliquin coses, la meva visió no ha canviat gaire, sinó que s’ha reforçat el que sempre he cregut: que tota persona té alguna cosa per aportar, per descobrir i per experimentar, sempre, fins a l’últim dia. No m’agrada la condescendència o la commiseració amb la qual de vegades es tracta la gent gran. Crec en la col·laboració i l’intercanvi i en la importància de sentir que participes de la vida.
Quin missatge t’agradaria transmetre sobre les persones grans, i en especial de les dones grans, a la societat?
Que les persones grans són portadores de saviesa i experiència. La Isabel Allende, en una entrevista que li van fer, deia a propòsit de fer-se gran: “Hacerse viejo no está hecho para pusilánimes.” El coratge d’observar el teu propi envelliment i alhora conservar la il·lusió i la fermesa em sembla una proesa que ens hauria d’admirar i hauríem de valorar. La gent gran ha viscut en el passat però forma part del present.
T’agradaria participar en un “Càsting Romeo”?
M’encantaria! Però no voldria abusar, potser li tocaria a algun altre actor o actriu, que no hi ha tanta feina i s’ha de repartir!