Riscos de la soledat en la vellesa per la salut emocional

Ja vam abordar els riscos de la vellesa i la soledat per la salut física, i et vam explicar com afecta la soledat al físic de les persones grans. Avui, profunditzem en les repercussions en la salut emocional i els riscos psicològics de patir soledat durant la vellesa.

En primer lloc, som conscients que a la salut emocional i psicològica sempre si l’ha concedit molta menys importància que a la salut física, passant per alt el fet que el cervell és l’òrgan que controla tot el nostre cos i que, si es veu afectat, és molt més fàcil que tot deixi de funcionar correctament. A més, la nostra salut emocional sempre ha estat un tema tabú, coses com anar a teràpia o patir depressió sempre han estat amagades, es parlen obertament des de fa relativament poc temps.

No obstant això, recentment, arran de la pandèmia provocada per la COVID-19, hem vist un canvi, ens hem fet una mica més conscients de la importància d’una bona salut emocional i psicològica. I això, entre altres motius, s’ha donat com a resultat de l’aïllament social al qual ens va portar el confinament, així com de patir la soledat en primera persona.

Per aquest motiu, si uns mesos van ser suficients perquè notéssim la influència de la soledat i l’aïllament, quines conseqüències emocionals té patir soledat durant anys?

Què provoca la soledat en la vellesa en la salut emocional?

Des del punt de vista de la salut emocional, patir soledat durant llargs períodes de temps pot:

1. Augmentar la prevalença d’emocions doloroses, ja que el sentiment de soledat fa molt difícil que experimentem la nostra vida a través d’emocions positives i alegres.

2. Augmentar els problemes de la son, fent que puguem dormir de manera més intermitent, a deshora o amb menor qualitat. Això també es relaciona amb la prevalença d’emocions doloroses, perquè estar en un estat d’ànim més negatiu ens pot portar a analitzar tot molt més i aquesta preocupació pot interferir amb uns horaris de son i descans correctes.

3. Empitjorar el funcionament cognitiu, de la mateixa manera que succeeix amb el nostre físic, com menys exercitem el nostre cervell, més fàcil és que aquest pateixi un deteriorament ràpid, raó per la qual és tan important la socialització. Les persones grans que pateixen soledat poden passar dies i setmanes sense cap interacció humana i el deteriorament s’accentua.

4. Augmentar el risc de patir Alzheimer, una malaltia cerebral, provocada per la mort de les neurones, que altera la personalitat i destrueix de forma gradual la memòria d’una persona.

5. Augmentar les possibilitats de patir trastorns psicològics; com l’ansietat, els canvis de personalitat o la depressió, posant de manifest l’impacte de la soledat no desitjada sobre la seva salut emocional.

Arran de l’informe Un perfil de les persones grans que vam realitzar l’any 2020, vam poder analitzar algunes d’aquestes conseqüències i vam descobrir que el 33% de les persones grans a les quals acompanyem pateix depressió. Aquesta investigació ens ha permès confirmar dades i descobrir noves realitats, ajudant-nos a adaptar l’acció social a cada cas. T’animem que li donis una ullada, ja que més enllà d’ajudar-te a entendre el perfil de les persones grans a qui acompanyem, també pots veure reflectides en ell algunes persones grans del teu voltant.

 

This site is registered on wpml.org as a development site. Switch to a production site key to remove this banner.