Aquesta setmana s’ha celebrat el Dia Internacional de la Dona, i el color morat ha tenyit els carrers, les xarxes socials i les notícies dels mitjans. Són dies per reflexionar sobre les dones, però especialment sobre les dones grans.
Des d’Amics de la Gent Gran acompanyem a persones grans que necessiten acompanyament emocional, lluitant contra la soledat no desitjada. Observant la nostra base social, veiem que el 85% de persones acompanyades són dones i el 75% de les persones voluntàries també ho són.
El perfil majoritari de persona gran que acompanyem és una dona de més de 84 anys, vídua, amb fills, que pateix algun tipus de malaltia o impediment de mobilitat, i viu sola.
La discriminació de gènere és la segona més present després del racisme, però, a més s’han de contemplar els casos de persones que pateixen múltiples discriminacions. Una de les més habituals és la combinació de les discriminacions de gènere i d’edat. Si al fet de ser dona en la societat actual, li sumem el fet de ser una persona gran, tots els prejudicis, clixés i discriminacions es multipliquen.
Des de la Fundació lluitem contra l’edatisme (discriminació per edat) que pateixen les persones grans, però en el marc del Dia Internacional de la Dona volem posar el focus en l’edatisme masclista que pateixen milers de dones grans.
La societat sempre ha vist la dona com a la cuidadora per excel·lència, sigui amb els germans o germanes, fills, filles, nets o netes… Sovint al càrrec de la llar i la família i, en molts casos, treballant també fora de casa, les dones han patit, i pateixen, moltes càrregues i responsabilitats, amb la pressió social d’haver de lidiar amb tot.
En moltes ocasions, dones que durant tota la seva vida han desenvolupat aquest rol, i sempre han posat els i les altres per davant de la seva persona, arriben a una edat avançada en soledat, i en molts casos, sentint soledat no desitjada. Sense poder tenir cura de ningú, però, sobretot, sense ningú que les pugui acompanyar i, arribat el cas, cuidar.
Aquesta generació de dones silenciades, invisibilitzades i discriminades per una societat patriarcal i masclista, són les dones a les quals no s’escolta, que no poden alçar la veu per compartir la seva situació i parlar sobre la soledat que pateixen.
Per això, aquesta setmana, i sempre, cal reflexionar, obrir els ulls i observar el nostre voltant, perquè potser moltes de les dones grans que ens envolten, tot i no explicitar-ho, se senten soles. Perquè nosaltres podem acompanyar-les i canviar la seva realitat.
Des d’Amics de la Gent Gran ens sumem a la reivindicació de la dona a la societat. Per totes les dones i, en especial, per les dones grans que han obert camí, i totes les que ho segueixen fent, per la seva lluita i la millora de la societat que han fet possible.
Per elles, per nosaltres, alcem la veu.