Arran de la campanya llançada a principis de març, Amics de la Gent Gran ha aconseguit mantenir el vincle amb centenars de persones grans a través de les trucades que realitzen les persones voluntàries que les acompanyen tot l’any. Com que aquestes últimes són les protagonistes de l’acció social, ens hem colat en una de les trucades de seguiment que l’equip tècnic realitza amb elles, descobrint així què han experimentat el Joan i la Isabel, dues persones voluntàries fortament compromeses amb la causa des de fa anys i que ara acumulen setmanes sense desenganxar-se de l’auricular.
“A l’hora d’establir la freqüència, he fet una llista de prioritats en les trucades. Hi ha persones grans que estan molt soles… a aquestes les truquem cada dos o tres dies”
Joan
“M’he trobat situacions de tota mena, persones que estan una mica més acompanyades i unes altres que no. Una d’aquestes últimes ja no està entre nosaltres, l’únic consol és que uns dies abans que succeís, va saber que estàvem pendents d’ell.”
Isabel
“Trucar a la gent gran no és només per a pal·liar la seva soledat, sinó pel desconcert que poden tenir en aquesta situació, i perquè sàpiguen que malgrat tot hi ha gent que es preocupa, això és reconfortant.”
Joan
“Encara que és cert que moltes de les persones grans que acompanyem estan acostumades a estar a casa per l’aïllament social que experimenten tot l’any, ara és diferent, perquè és per força. Estan preocupades, tot això ha vingut de cop”.
Isabel
“Com la resta de la societat, cada persona gran és única. Hi ha una gran diversitat. Per exemple, hi ha persones amb les quals, pels seus coneixements digitals o la seva situació, únicament comentes les notícies del dia en les trucades. Unes altres no: A una senyora que havia estat bibliotecària li vaig passar el link dels principals museus d’art, que ara estan en obert perquè els puguis visitar virtualment. Va quedar tan entusiasmada que porta tres setmanes visitant sala a sala. Encara no ha sortit del Metropolitan de Nova York, esperem que quan arribi a l’últim museu ja hagi acabat el coronavirus.”
Joan
“Pel que fa a mi, sóc conscient que tinc el vostre suport com a entitat, moltes gràcies per comptar amb nosaltres en aquesta tasca.”
Isabel
Amb el seu afecte i complicitat, han aconseguit compartir un espai de confiança en el qual ajudar a afrontar la situació de crisi a centenars de persones que han vist el seu aïllament social i sentiment de soledat reforçat. El suport d’una persona amiga per a intercanviar preocupacions, distreure’s amb altres temàtiques i analitzar la informació que els mitjans de comunicació emeten ha representat una gran tranquil·litat per a persones que han estat en el punt de mira de gran part del debat polític-social.
Així mateix, en el marc de la campanya #TrucadesContraelSilenci, esperem que l’impacte mediàtic amb el qual hem contribuït en els mitjans de comunicació hagi significat sumar en una visió menys discriminatòria amb les persones grans, que revalori les cures i, sobretot, que posi en el centre dels reptes socials la soledat no desitjada com a fenomen profundament arrelat molt de temps abans de l’arribada del virus. Desitgem, doncs, que el nostre missatge hagi ajudat a diluir aquestes veus que han difós imatges esbiaixades de la vellesa.
Encara ens queda molt pel que lluitar, durant i després d’aquest estat d’alarma. És amb el compromís de totes i tots que aconseguirem una societat que inclogui a les seves persones grans. Afortunadament comptem ja amb el testimoniatge de persones voluntàries, veïns i veïnes, entitats… que han demostrat compartir aquest camí. A totes i tots, ens veiem al carrer.