“Ens vam conèixer l’any 2002 en el dinar de Nadal, em van posar al seu costat i des d’aquell moment hem tingut relació”. Després de tants anys, la Pepi i la María són més que voluntària i persona gran acompanyada: han cultivat una amistat molt especial. Ambdues són filles adoptives de Vilanova i la Geltrú, municipi que les ha vist créixer juntes.
La Pepi va iniciar el voluntariat a Amics de la Gent Gran des del primer moment que es va obrir la delegació a la localitat ara fa 20 anys, però no va conèixer la María fins tres anys més tard, quan ella també va començar a formar part de l’entitat anant a les activitats. Això les ha convertit en la parella d’amistat més antiga de la fundació.
La companyia de la Pepi ajuda a alegrar el dia a dia a la residència a la María, lloc que ja sent com casa seva. En un principi, l’acompanyament era a domicili, on passaven les hores parlant, i fa un temps van traslladar aquests bons moments a la seva nova llar. “Aquests anys han sigut molt distrets, la Pepi és molt bona”, diu la María mirant-la amb uns ulls que transmeten amor i estima. “Tinc tants records amb ella que no es poden descriure”.
La voluntària va a visitar-la sempre que pot i tanta estona com li és possible, encara que siguin tan sols deu minuts. Aquest detall i la bona sintonia que tenen han fet que després de 17 anys siguin sent com família. La Maria, als seus 96 anys, ho té molt clar: “l’amistat és el més gran que hi ha”. Per la seva part, la Pepi, que comparteix el sentiment, té clar que aquesta relació serà per sempre.
Fotografia de Mireia Soler