Com cada 1 d’octubre des de l’any 1990, celebrem el Dia Internacional de la Gent Gran i, aquest any, a més de participar com a entitat en els diferents actes i activitats programades durant els propers dies a les ciutats i territoris on som presents, ho fem amb una esperada trobada de voluntariat de la Fundació.
La crisi sanitària i social que hem viscut els darrers dos anys, ha suposat un punt d’inflexió per a la revisió del model d’atenció a les persones grans.
Segons la evolució de la piràmide poblacional, la soledat no desitjada de les persones grans és un fenomen que anirà a més amb el pas dels anys. A Espanya, més de 2 milions de persones de més de 65 anys viuen soles, i es presenta com un dels principals reptes que haurem d’enfrontar com a societat.
Considerem que el Dia Internacional de la Gent Gran és el moment de visibilitzar la situació que viuen milers de persones grans i fer les següents peticiones:
- Considerem imprescindible garantir els drets i autonomia de les persones grans, com a grup d’edat divers, no homogeni ni vulnerable en la seva totalitat. Com a persones amb autonomia de decisió que participen en els diferents àmbits de la societat. Sense estereotipar-les, ni amb mesures paternalistes que les tracta únicament com a persones dependents, vulnerables, passives i sense capacitat d’autocures.
- Demanem tenir en compte les necessitats de les persones grans actives i autònomes que participen de la vida social i comunitària de forma habitual, ja sigui a biblioteques, centres cívics, casals de gent gran, llar de jubilats, etc. Creiem important promoure les trobades en aquests espais i la socialització, especialment d’aquelles persones que utilitzen els centres com un recurs imprescindible per fer front a la seva situació de soledat no desitjada.
- És necessari situar la soledat i l’aïllament com un element central de les polítiques socials, interactuant amb un moviment ciutadà que sigui capaç de detectar situacions d’aïllament i que vinculi a les persones amb la seva comunitat, incloent així l’acció comunitària com a pilar fonamental de la intervenció.
- Requerim establir mesures d’acompanyament a les persones grans, posant l’accent a totes les xarxes de proximitat, d’assitència primaria i de serveis bàsics. És necessari seguit teixint relacions comunitàries i donar recolzament a les iniciatives ciutadanes com les xarxes de suport veïnal.
- Cal invertir recursos en la realització d’enquestes i investigacions que ens permetin quantificar la realitat social per poder avançar en la definició de polítiques i programes. Com la soledat és una percepció subjectiva, és molt difícil quantificar-la i mesurar-la, i no hi ha dades actualitzades respecte la prevalença del fenomen.
- És essencial revisar el model de cures de llarga durada i avançar cap a l’Atenció Centrada en la Persona, enfortint la connexió entre salut i residències, per a que totes les persones residents tinguin ple dret a la atenció sociosanitària, fent possible que siguin llars on desenvolupar el projecte vital de les persones.
- Urgeix transformar la mirada que hi ha sobre la vellesa i la gent gran, per a poder fer front a l’edatisme predominant a totes les capes de la societat, unes actituds discriminatòries que tenen conseqüències psíquiques i físiques per a les persones grans. Això requereix d’un treball transversal que permeti reeducar la societat, posant accent en els actius i les capacitat de la gent gran, evitant els prejudicis i estigmes que veiem en el nostre dia a dia, en la educació, la cultura, la publicitat, al discurs mediàtic o al vocabulari que fem servir de manera quotidiana.
Per tot això, com a Fundació, seguim impulsant la campanya “Reescrivim la vellesa”, ja que segons la Organització de les Nacions Unides (ONU), la edat és la tercera causa de discriminació a la nostra societat. La institucionalització d’aquest sentit pejoratiu arriba al punt que la Real Academia de la Llengua Española (RAE) defineix “vejez” com “Achaques, manías, actitudes propias de la edad de los viejos. Dicho o narración de algo muy sabido y vulgar.”
Considerem que aquesta definició no representa la vellesa tal i com la coneixem. En lloc de dignificar i posar en valor les moltes virtuts que atesoren les persones grans, les estigmatitza posant el foco en els prejudicis, la enfermetat i el deteriorament. Creiem que és una definició que no s’ajusta a la realitat i tendeix a confondre i mantenir vius els estereotips que després llegim, escoltem i veiem en molts àmbits del nostre dia a dia, amb connotacions pejoratives com “los achaques de la vejez”.
En el marc de la nostra campanya, fa un any es va posar en marxa una recollida de signatures a través del web www.reescrivimlavellesa.org per a implicar la ciutadania i sumar el suport d’aquelles persones, entitats, empreses i organitzacions que vulguin formar part del canvi, tal com fem des de la Fundació Amics de la Gent Gran, defensant una vellesa digna.
En el Dia Internacional de la Gent Gran, signa, difon la campanya i uneix-te a nosaltres en la lluita contra l’edatisme!