Entrevistem en Juanjo Mulero, fundador i president de la Fundació Salud y Persona, per parlar sobre gent gran, salut i solitud, així com de l’impacte de la COVID en la salut emocional, i per conèixer les seves recomanacions a l’hora de mantenir el benestar psicològic, entre d’altres temes d’interès. La Fundació Salud y Persona treballa per millorar la qualitat de vida de les persones grans que pateixen solitud no desitjada o abandonament social, a més d’oferir serveis a les empreses que necessiten oferir atenció emocional als seus clients i/o empleats.
Segons l’OMS, la salut és un estat de complet benestar físic, emocional i social. Creus que en els darrers anys s’ha avançat en la sensibilització de la societat sobre la importància de cuidar l’aspecte social d’aquesta equació?
Fins abans de la pandèmia, a la definició de l’OMS – al menys en el nostre entorn social – no es complien dos de les seves tres variables: la salut emocional i la salut social. La pandèmia ha posat sobre la taula la necessitat de cuidar la nostra salut emocional. El confinament, les dures mesures socials i econòmiques que s’han pres per pal·liar l’impacte de la pandèmia i el fet de conviure les 24h del dia amb informació dels estralls que estava causant el virus, ha comportat que s’incrementin en gran mesura trastorns com l’ansietat, l’estrès i la depressió. Ara tots som conscients que hem de cuidar la nostra salut emocional i psicològica. Pel que fa a la salut social, crec que no s’ha avançat de la mateixa forma. És d’agrair que hi hagi entitats com Amics de la Gent Gran que s’esforcen a protegir a la gent gran, però fins que les entitats públiques, i també les privades, no es decideixin a actuar amb contundència, seguirem veient imatges de persones grans que pateixen sense que ningú sigui sensible al seu dolor.
Des de la Fundació Salud y Persona col·laboreu amb Amics de la Gent Gran des de 2016, temps durant el qual heu ofert suport emocional i atenció psicològica a persones grans que pateixen solitud no desitjada a través del programa “Trucades Amigues”. Quines són les casuístiques més habituals? Han variat les necessitats de la gent gran arran de l’arribada de la COVID-19?
La Fundació Salud y Persona va inicia el seu camí l’any 2016 i des del primer moment vam iniciar la col·laboració amb Amics de la Gent Gran. Va ser la primera entitat social amb la que vam començar a col·laborar. En aquells moments, i donada la nostra poca disponibilitat econòmica, la nostra col·laboració va consistir en donar suport psicològic telefònic als seus empleats i voluntaris, un servei que encara està operatiu. Després vam participar conjuntament en el programa que va llançar DKV durant la pandèmia, “Ningún Mayor Solo”, i vam dedicar un equip de psicòlegs a atendre les persones grans que necessitaven ajuda emocional o psicològica. A hores d’ara col·laborem amb el programa “Trucades Amigues”, impulsat per la fundació Amics de la Gent Gran. L’any passat ja vam poder començar a col·laborar també econòmicament, i la nostra intenció és seguir mantenint aquesta ajuda.
Durant la pandèmia no hem deixat de sentir que les persones més vulnerables davant d’aquesta situació són les persones grans, han estat sempre en el focus. Com creus que s’ha tractat aquesta situació des dels mitjans de comunicació? Consideres que s’ha incorregut en discriminació per edat? Com ha pogut afectar l’estat emocional de la gent gran?
Sí, el col·lectiu de la gent gran ha estat el més afectat en tots els sentits, només cal veure la ràtio de morts per grups d’edat. Pel que fa a l’edatisme, cal recordar que l’esperança de vida a Espanya era de 83,4 anys al 2018. Tot i que la pandèmia l’ha frenat, tornarà a remuntar i aviat s’arribarà als 90 anys o més. Quin sentit té considerar “gran” una persona de 65 anys quan li queda gairebé un terç de vida per davant? Aquest és un exemple clar del desenfocament que hi ha amb el tema de l’edat. Si a això li unim aquest edatisme irrespectuós i discriminant que impregna la societat, ens porta a pensar que fer-se gran en la nostra societat no és tasca fàcil. Els mitjans de comunicació tenen molt a fer i molt a dir per ajudar a canviar aquesta visió que té la societat que fer-se gran no és una abdicació de la vida, i que no aprofitar l’experiència de la gent gran és un malbaratament, una solemne estupidesa.
En aquests mesos hem sentit algunes recomanacions per cuidar-nos a nivell emocional, per exemple, evitar la sobreexposició a les notícies relacionades amb la COVID-19, o – durant els mesos de confinament – fer el possible per estar en contacte amb el nostre entorn directe a través de telèfon. Quins consells poden seguir les persones grans per evitar arribar al límit?
A poc a poc anirem tornant a una certa normalitat i la gent gran ha de fer un esforç per tornar als seus hàbits de sempre. Des de la nostra fundació recomanem tres regles bàsiques perquè les persones majors comencin a sentir-se bé: la primera és cuidar-se físicament; rentar-se cada dia, vestir-se, fins i tot procurar sentir-guapes i guapos. La segona regla seria socialitzar, ja sigui amb la família, amics, voluntariat… que tornin a visitar quan sigui possible casals i centres on hi anaven de forma regular; i, finalment, que realitzin activitats intel·lectuals, o que els mantinguin la ment ocupada: jocs de taula, lectura, xerrar, pintar, etc. I, per descomptat, que tornin a rebre el caliu humà dels seus voluntaris i voluntàries.
La pandèmia ha provocat situacions d’estrès, angoixa i depressió en moltes persones que no s’havien sentit així amb anterioritat. També hem vist com els mitjans de comunicació s’han fixat en la importància de tenir cura del benestar emocional i psicològic. Creus que a partir d’ara serà més fàcil defensar la necessitat de prevenir i atendre les problemàtiques relacionades amb l’esfera emocional? Es parlarà amb més normalitat d’anar al psicòleg?
Com deia, una de les poques coses positives d’aquesta pandèmia ha estat la de conscienciar-nos de la necessitat de cuidar el nostre benestar emocional i psicològic. A la Fundació Salud y Persona ho estem constatant diàriament ja que ens dediquem justament a atendre la salut emocional i psicològica de les persones. Abans de la pandèmia ningú parlava dels seus problemes emocionals o psicològics. Avui dia tots hem viscut directament, o en casos propers, situacions en què la nostra salut psicològica s’ha vist afectada: pèrdua de persones estimades, hospitalitzacions, seqüeles, confinament, por al contagi, manca de contacte amb els nostres familiars i amics, etc. En definitiva, tots ens hem vist afectats per la pandèmia i s’han disparat els casos d’ansietat, estrès, depressió, etc. Per fi hem entès que no n’hi ha prou amb cuidar la nostra salut física. Per sentir-nos realment bé, hem de cuidar també la nostra salut psicològica. Sens dubte, hi ha hagut un abans i un després en la normalització de la salut psicològica.
El 41% de la gent gran manifesta un augment del seu sentiment de solitud durant la pandèmia, i fins a un 59% s’ha sentit més vulnerable, segons l’informe “L’impacte de la COVID-19 en el sentiment de soledat no desitjada de la gent gran” realitzat per l’Observatori de la Soledat. S’ha parlat prou sobre els problemes psicològics derivats de la COVID-19? Com valoreu la reacció de les autoritats públiques? S’han destinat prou recursos a pal·liar la situació?
Al nostre país la salut psicològica segueix sent una assignatura pendent. Principalment, perquè no hi havia consciència clara de la necessitat de atendre-la. La pandèmia ha posat aquesta realitat en dubte, i penso que les administracions publiques aniran posant cada vegada més mitjans per solucionar aquesta gran mancança sanitària. En qualsevol cas, el món empresarial ja ha començat a actuar, i cada vegada són més les empreses que atenen la salut psicològica dels seus empleats i dels seus clients. A hores d’ara, des de la Fundació Salud y Persona ja estem donant cobertura a més de tres milions de persones entre empleats i clients de les nostres empreses clients.
El confinament ha portat a moltes persones a sentir per primera vegada, o de forma més acusada, solitud no desitjada. Què podem aprendre com a societat d’aquesta experiència? Com afectarà l’àmbit de la lluita contra la soledat en el futur?
En estudis realitzats per moltes entitats s’ha constatat que el major temor de la gent gran és el de la soledat no desitjada. Una solitud que aquesta pandèmia ha agreujat d’una manera terrible per a la gent gran. Des del meu punt de vista, hem de combinar acompanyament i utilització de les noves tecnologies per lluitar contra la soledat i evitar que els nostres majors tornin a passar per una situació tan terrible com la que han viscut.
D’altra banda, aquesta pandèmia ha posat les coses al seu lloc. D’una forma dramàtica, ens ha fet constatar la vulnerabilitat de l’ésser humà. Un simple virus ha posat en risc a tota la població mundial. La lectura positiva és que la humanitat ha sabut alinear-se per trobar una solució ràpida com les vacunes, que s’han desenvolupat en temps rècord. I la conclusió és que els grans problemes de la societat tindrien solució si tothom s’alineés per resoldre’ls.
Carla Cisneros, psicòloga de la Fundació Salud y Persona