La desestigmatització de la soledat pot ajudar a no viure-la amb angoixa. Aquesta és una de les conclusions del cicle “La Soledat com a Fenomen Complex. Cicle Vital, Pobresa, Subjectivitat i Cultura” que vam organitzar gràcies al premi Palau Macaya de l’Obra Social “la Caixa” entre l’abril de l’any passat i aquest maig. L’objectiu d’aquestes jornades era comprendre el fenomen de la soledat no desitjada al llarg de la vida i en diferents contextos econòmics i culturals. A partir del diàleg entre la societat civil, el món acadèmic i les organitzacions que han tingut lloc a les conferències, seminaris i tallers del cicle, s’ha reflexionat i generat propostes sobre la soledat no desitjada.
Aquesta iniciativa va comptar amb 12 ponents, 42 institucions participants i 100 persones de la societat civil en el procés de recerca. Al llarg del cicle, que va durar onze sessions, es van portar a terme sis activitats amb una alta participació: dos tallers, un seminari i tres conferències, a les quals va assistir un total de 420 persones.
Una de les conclusions a les quals es va arribar va ser que la soledat està present a totes les edats, però a mesura que la persona té més anys, canvia la situació en la qual es dóna i els processos d’aquesta per combatre-la; en el cas de la gent gran, els processos en qüestió se centren més en el pensament, elaborant mecanismes cognitius més complexos. Puntualitzar que quan la soledat és escollida, ajuda al desenvolupament psicològic i social de la persona. Per altra banda, per combatre l’edatisme de la nostra societat, en el cicle es va proposar fomentar l’aprenentatge de les representacions interculturals de societats més comunitàries que la nostra sobre la vellesa, per així aprendre de les seves actituds.
En el cicle també s’ha prestat atenció a la gent gran migrant, col·lectiu més singular, ja que tenen factors de soledat afegits que cal tenir en compte, com la situació administrativa irregular, la xarxa de suport existent o la discriminació per raó d’edat i procedència. A causa d’això, és molt rellevant tenir sempre present la diversitat i interseccionalitat per combatre la soledat no desitjada que aquest col·lectiu específic pugui patir.
Finalment, s’ha de prestar atenció a les paraules de les persones grans, ja que les verbalitzacions indirectes de la soledat són un dels elements més usats per la majoria dels professionals per esbrinar si la persona conviu amb la soledat no desitjada. En moltes ocasions, les verbalitzacions no són directes ni explícites; per això, és de summa importància aprofundir en l’anàlisi del discurs i expressió de la solitud.
Per a més informació sobre el cicle, pots llegir la nota de les jornades.