De les quatre accepcions que ens ofereix el diccionari de la Real Academia de la Lengua Española sobre la vellesa, tres són edatistes, deixant així que els estereotips negatius defineixin l’última etapa de la nostra vida.
Davant d’aquesta situació, és fàcil llançar pilotes fora i reduir-ho al fet que es tracta d’una simple definició, però l’impacte del llenguatge és major del que pensem. Per aquest motiu la forma en què ens parlen i com parlem a la resta acaba conformant la nostra realitat. No revisar aquesta definició de vellesa perpetua un sistema social en el qual les persones grans pateixen desigualtat.
Estereotips de la vellesa causats per l’edatisme
Aquesta definició de vellesa ens facilita exemples que manifesten la preocupació, el rebuig i fins i tot la por a envellir que observem en la societat. Alguns dels estereotips associats amb aquesta etapa són:
La vellesa és sinònim de lletjor
Per aquest motiu està tan normalitzat l’ús de tractaments per contrarestar els efectes de l’edat. Per exemple, tenim les cremes antiarrugues, els tints per cobrir les canes i la cirurgia estètica.
La vellesa és sinònim de malaltia
Associar envelliment amb “achaques” o malalties està molt normalitzat, així com pensar que les persones grans emmalalteixen amb molta facilitat, que abusen del sistema sanitari o que s’automediquen amb regularitat.
La vellesa és sinònim de molèstia i queixa
Per això s’identifica a les persones grans com a rondinaires. A més, moltes persones grans es refereixen a si mateixes com que fan nosa i deixen de demanar suport per no molestar al seu entorn.
La vellesa és sinònim de dependència
Per a moltes persones envellir suposa perdre tota autonomia i debilitar-se, motiu pel qual és habitual infantilitzar a les persones grans i impedir que prenguin les seves pròpies decisions.
La vellesa és sinònim de tossuderia
“Com més gran, més tossuda” o “sent tan gran ja no la canviaràs” són expressions molt repetides, però falses, les persones grans no només poden adaptar-se als canvis, sinó que moltes d’elles gaudeixen d’aprendre i experimentar situacions noves.
Aquests són només els estereotips i exemples més freqüents que vivim, però hi ha comportaments i actituds molt més subtils que tenen un gran impacte en la qualitat de vida de les persones grans. L’edatisme és la tercera causa de discriminació en el món, segons l’OMS, i pensem que ja és hora de fer-nos càrrec de la situació i començar a construir una societat on les persones grans i l’envelliment obtinguin el respecte que es mereixen.