Existeixen diferents tipus de soledat en la vellesa? La resposta és sí, a més, cadascuna d’elles ens afectarà de diferent manera, a continuació, les definirem. Però, abans de res, ens sembla molt important destacar que la soledat no és una qüestió d’edat, motiu pel qual no hem de caure en la normalització d’aquesta en determinades etapes, com la tercera edat.
Tipus de soledat en la vellesa
La soledat és un sentiment que podem patir al llarg de tota la nostra vida, ja siguem un adolescent de 15 anys o una persona gran de 85 anys. Dit això, els diferents tipus de soledat en la vellesa als que podem enfrontar-nos són dos:
Soledat desitjada
En aquest tipus de soledat, la persona se sent sola perquè així ho escull, els factors externs tenen molt poc pes i no l’imposen. Se la considera una soledat positiva o de creixement personal, ja que té un efecte gratificant en les persones i desperta emocions positives.
No requereix cap mena d’intervenció, perquè es tracta d’un estat desitjat.
Soledat no desitjada
Aquest altre tipus de soledat és molt diferent de l’anterior, és la soledat no escollida per qui la pateix. Es tracta d’una experiència personal negativa, no voluntària i incontrolable. En la majoria dels casos, les persones perceben carències en les seves relacions, tot i que aquest pot no ser l’únic motiu que provoqui el sentiment de soledat.
La soledat no desitjada sí que requereix intervenció, en aquest post compartim alguns recursos per suportar la soledat durant la vellesa
Fins ara hem parlat de la soledat, però és important destacar que ambdues són percepcions subjectives que deriven en sentiments. Però, arribats a aquest punt, ens sembla essencial definir dos conceptes més, que solen estar estretament relacionats amb la soledat, però que no són el mateix.
Estar sol/a
A diferència de la soledat, estar sol/a no és un sentiment subjectiu, sinó un fet objectiu; tanmateix, és una experiència conscient i controlable, ja que és una decisió presa per la persona, qui escull o decideix estar sola.
No es valora, per tant, positivament o negativament, sinó de manera neutra.
Aïllament social
L’aïllament social és també un fet objectiu, de la mateixa manera que succeeix amb estar sol/a, però la diferència és que la persona no l’escull. Habitualment, l’aïllament social és percebut negativament per aquelles persones que el pateixen i es caracteritza per l’absència de contacte social o de xarxa de suport.
D’aquesta manera, les possibilitats es multipliquen i donen forma al complex fenomen de la soledat. Podem estar envoltats de persones i sentir-nos extremadament sols/es, així com podem estar sols/es i no sentir-nos així. Això posa el focus en les nostres emocions, com ens fan sentir determinades situacions.
Des d’Amics de la Gent Gran animem que, sempre que les teves emocions siguin negatives, ho expliquis i busquis suport. Les nostres emocions són molt importants i gestionar-les correctament ens ajudarà a tenir una vida plena i gaudir-la al màxim. Si aquests sentiments es produeixen durant la vellesa, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres, estem aquí per a tu.