Són moltes les veus que apunten que, per poder acompanyar en processos de soledat, primer hem que poder analitzar de quina soledat estem parlant i quines conseqüències té aquesta soledat en la vida de la persona. Per això necessitem des-estigmatitzar l’experiència de la soledat no desitjada perquè la persona pugui buscar ajuda sense sentir-se jutjada.
És per això que ens alegra comprovar que cada vegada més persones s’atreveixen a parlar sobre la soledat, des de diferents mirades sobre la mateixa. Precisament de mirades, de diferents perspectives personals, professionals i formes d’expressió de la soledat és el que ens ofereix l’assaig “15 miradas a la soledad” publicat el 2021 per Arcopress.
En primer lloc, destacaríem la importància que l’amor / desamor juga en alguns dels relats, els quals ressalten la importància de les relacions socials al llarg de la nostra vida. La soledat en aquests casos apareix vinculada a com la persona gestiona la pèrdua d’una persona important en la seva vida, ja sigui per la seva mort, per un divorci o per conflictes interpersonals. Aquesta idea de les perdudes la trobem en el relat “Tu, cara. Jo, creu “(cap. 13) que ens parla de les conseqüències d’una ruptura sentimental no només en la soledat de l’exparella sinó també l’efecte en els seus fills. També Núria Hernández (cap. 3) ens apunta la dura soledat que pateixen les dones que viuen situacions de violència de gènere en la parella i la soledat que segueixen experimentant quan, afortunadament, algunes poden trencar aquest cicle de violència, ja que es troben una fràgil xarxa de suport social i de relacions socials. Aquesta violència de gènere necessita també una perspectiva d’edat per a la seva comprensió, ja que cada vegada són més veus que apunten a l’important nombre de dones grans que pateixen violència de gènere.
En segon lloc, realçaríem la idea que apareix al llarg de el llibre sobre la importància de conèixer-nos i escoltar-nos: ¿em sento sol / a? ¿Per què em sento així? ¿Què he intentat fer per no sentir-me d’aquesta manera? El psicòleg Howard Gardner, per exemple, incloïa aquest tipus d’habilitats en el que va denominar intel·ligència intrapersonal i és precisament aquesta capacitat de poder-nos escoltar, d’introspecció cap les nostres pròpies emocions i sentiments. Aquesta comprensió no sempre és fàcil com ens mostra el relat “Testimoni d’una ovella negra” (cap.2) en el qual es relata el difícil equilibri de persones que volen ser fidels a si mateixes, a les seves característiques, però això les fa no encaixar en la societat actual, no ser acceptats. L’etiqueta de ser quelcom diferent, d’aquesta ovella negra que no encaixa, que no segueix els cànons que la família o l’entorn cultural esperen d’ella, ens hauria de fer reflexionar sobre el fet que la soledat no només és fruit de les característiques de la persona sinó de com la societat en ocasions tracta a la persona diferent o la persona amb altres necessitats.
A més, la lectura ens ofereix casos en què la soledat no només és desitjada sinó també necessària per a la persona. Tal és el cas de les persones creatives, que necessiten la soledat per a crear, la busquen i la necessiten per tenir el seu espai i poder trobar noves idees que canalitzin la seva tasca creativa. El capítol 6 “Creant en soledat” ens mostra alguns casos sobre aquesta necessitat de soledat en artistes. La mateixa recerca de noves idees la trobem en el capítol 7 però en aquest cas en la persona líder, aquella persona que exerceix el lideratge en les empreses o en grups de persones a nivell laboral. Encara que el relat apunta els beneficis que aquesta soledat té per a aquesta figura laboral, també ens fa reflexionar sobre els perills que una excessiva soledat pot tenir en el benestar emocional de la persona líder (per la poca interacció social) i el perdre el vincle amb les persones a les que dirigeix o gestiona la seva feina. L’últim exemple de soledat desitjada que prossegueix el llibre és la soledat de la persona que corre (cap.8), i com troba, a través d’aquests moments d’exercici i de superació personal, un moment de soledat interior que gaudeix i que torna a buscar a la seva següent sortida o repte atlètic.
La COVID-19 també fa acte de presència en dos dels capítols (9 i 15) en les quals les autores parlen de les seves sensacions i afrontaments amb la soledat per COVID-19 ja fos per l’ingrés hospitalari d’una, ja sigui durant el confinament més estricte que es va patir al país al març de 2020. Probablement la COVID-19 ens ha mostrat velles soledats que ja eren presents abans de la pandèmia, però també la sensació que tots, durant la pandèmia COVID-19 ens hem trobat cara a cara alguna de les soledats que expressa aquest assaig .
Seguim, per tant, aprenent de la soledat, per comprendre-la, acceptar-la si fos el cas, buscar-la si fos necessària i tenir els recursos per poder mitigar-la si ens crea malestar emocional i social. I a tu, quina és la teva mirada sobre el teva soledat?
Montserrat Celdrán
Patrona de la Fundació Amics de la Gent Gran