Actualment circula una gran quantitat d’informació falsa, en part gràcies a la facilitat per difondre-la a través de xarxes socials com Facebook o de serveis de missatgeria com WhatsApp. Hi ha diferents motius pels quals es desinforma: amb fins ideològics, per crear caos, per estafar i guanyar diners… i aquestes mentides poden afectar qualsevol persona, independentment del seu origen o edat. Tot i això, alguns estudis indiquen que el nivell de coneixement de les noves tecnologies – i l’edat com a factor associat – influeixen a l’hora de detectar les informacions falses, així com en la presa de decisió de compartir-les, o bé d’aturar la cadena. Segons un estudi publicat per la Princeton & New York University en el context de les eleccions presidencials celebrades als EUA el 2016, la difusió de desinformació és superior entre la població major de 65 anys. La bona notícia és que hi ha senyals en les quals ens podem fixar per detectar aquestes informacions falses i evitar que ens enredin.
Article de Laura del Río. Coordinadora de projectes educatius de Maldita.es
Si parlem de notícies falses o desinformació, en què pensem? Potser el primer que ens vingui al cap sigui una mentida amb aparença de notícia: amb el titular, la fotografia, la secció… I la desinformació pot ser això, però pot ser moltes altres coses. Un àudio farcit de mentides que arriba a milers de persones a través de WhatsApp és desinformació. Un suposat remei miraculós contra el coronavirus que es comparteix milers de vegades a Facebook també ho és. I per descomptat, no curarà la COVID-19. Un vídeo antic que es comparteix com si fos un bombardeig de la guerra d’Ucraïna també és desinformació.
Avui dia és més fàcil que mai crear i difondre informacions falses. No cal comptar amb grans coneixements tècnics. En algunes pàgines d’Internet es pot posar un text i una foto i, simplement prement un botó, apareix dissenyat com si fos una notícia. Altres webs serveixen per generar publicacions falses de Twitter.
Com podem reconèixer les notícies i informacions falses?
Si és tan fàcil compartir mentides, què podem fer per reconèixer-les? El primer que hem de fer és fixar-nos bé en l’origen d’aquest article, aquest missatge o vídeo que ens ha arribat. D’on surt? El publica un mitjà que conec? Ho ha dit un organisme públic? Puc consultar la font original? Si no ho tenim clar, el millor és desconfiar. Per comprovar si el que els han enviat és fals, podeu preguntar a Maldita.es. A Maldita hi ha periodistes que es dediquen a investigar els missatges, àudios o vídeos que circulen a les xarxes socials. Quan detectem que alguna cosa és no es correspon amb la veritat, o que està descontextualitzada, publiquem un article a la nostra web per explicar-ho. A més, tenim un número de WhatsApp (644 229 319) al qual podeu fer consultes quan dubteu sobre alguna cosa que heu a Internet o que us han enviat. Només cal guardar aquest contacte al telèfon i enviar-li la pregunta per WhatsApp.
Alerta amb les estafes online
Els intents d’estafa són una altra forma amb la qual ens intenten enganyar a través d’Internet i dels nostres mòbils. Pot ser un SMS que es fa passar pel nostre banc. Ens diu que s’ha detectat un moviment sospitós al nostre compte, ens demana punxar en un enllaç i introduir les claus de la nostra targeta. Però realment no és el nostre banc, i si donem les nostres dades es poden quedar amb els nostres diners. Ens pot passar a qualsevol, però hi ha algunes precaucions que podem prendre per evitar-ho. En primer lloc, el banc no ens demanarà la clau de la nostra targeta ni per SMS, ni per correu electrònic ni per telèfon. Una altra pista és la manera com estan escrits aquests missatges: sovint tenen faltes d’ortografia, paraules mal escrites o frases sense sentit. També cal anar amb compte amb aquests enllaços en què ens demanen fer clic: ens poden portar a una pàgina web molt semblant a la del nostre banc però que en realitat és falsa. Abans d’entrar-hi o donar les nostres dades, el millor és trucar o anar al banc i preguntar. També podeu consultar a Maldita.es a través del nostre WhatsApp (644 229 319) o del correu electrònic timo@maldita.es. Cada dia detectem nous intents d’estafa i alertem la ciutadania a través de la nostra secció específica Maldito Timo.
Lluitar contra la informació falsa és responsabilitat de tots i totes
Imaginem una fila de mistos. Si s’encén el primer, els altres s’encendran i el foc es propagarà ràpidament. El mateix passa amb les informacions falses: si les compartim arriben cada cop a més i més gent. Podem pensar que no passa res per reenviar un missatge dubtós per WhatsApp. Però sí que passa. Estem contribuint a difondre aquesta flama de la mentida: per exemple, nosaltres ho enviem a 5 contactes i cadascun d’aquests 5 ho comparteix amb altres 5… Ja ha arribat a 25 persones en només uns minuts, i ni tan sols sabem si és veritat o mentida. Tornem a aquesta fila de mistos. Si en traiem un, al foc li costarà molt més continuar estenent-se. Per això, el que cadascú de nosaltres faci amb aquest missatge que ens arriba és molt important. Podem ajudar a frenar els rumors. Davant del dubte, millor no compartir. Siguem aquest misto que s’aparta per evitar que l’incendi continuï.